El futur govern de PP i Vox: retrocés del català, fi dels indults i reforma del finançament
Un govern espanyol integrat pel Partit Popular (PP) i Vox preveu un canvi radical en les polítiques cap a Catalunya. Les dues formacions prometen derogar la Llei d'Amnistia, recuperar el delicte de sedició, eliminar el model d'immersió lingüística a les escoles i tancar la porta a qualsevol singularitat en el finançament autonòmic, marcant un punt d'inflexió en les relacions institucionals.
La formació d'un govern espanyol integrat pel Partit Popular (PP) i Vox, que les enquestes actuals presenten com l'opció més probable després de les eleccions generals del 29 de novembre de 2026, tindria un impacte estructural i profund a Catalunya. Les mesures anunciades per ambduas formacions preveuen un debilitament significatiu de la llengua catalana, una transformació radical en la regulació del mercat immobiliari, un retrocés en l'autogovern regional i l'establiment d'un marc legislatiu que facilitaria el retorn a la repressió penal contra el moviment independentista. Aquest escenari es basa en les promeses programàtiques i les propostes públiques ja presentades per ambdós partits.
El programa electoral del PP, presentat recentment, recull en gran mesura el marc defensat pel partit d'extrema dreta Vox, liderat per Santiago Abascal. Les dues formacions mostren una alineació clara en qüestions clau, com la filosofia de "prioritat nacional" per a l'accés a ajudes públiques, la derogació de les lleis d'habitatge i de memòria democràtica, la revisió de la legislació trans per eliminar la lliure autodeterminació registral del sexe, i un enduriment general de les polítiques migratòries, de seguretat i penals. Aquesta convergència programàtica suggereix que, si els resultats electorals ho permeten, l'acord de govern entre ambdós actors no serà especialment complex.
Pel que fa a Catalunya, el diagnòstic compartit pel PP i Vox és que l'Estat ha perdut presència a la regió i que cal reforçar-la. Aquesta posició té com a contrapartida inevitable un retrocés en l'autogovern català, amb l'objectiu explícit d'uniformitzar les competències autonòmiques i avançar cap a una recentralització del poder a favor de l'administració central. El document programàtic del PP critica que "s'ha acceptat que la igualtat pot negociar-se, que les competències exclusives de l'Estat entrin en intercanvis parlamentaris i que les identitats pesin més que la ciutadania compartida", una al·lusió directa als pactes de l'executiu anterior amb formacions sobiranistes. Si Alberto Núñez Feijóo es converteix en president, el PP anuncia que "l'Estat estarà present a tota Espanya". Això es traduiria, en els primers sis mesos de mandat, en una auditoria per identificar on ha desaparegut l'administració general i restablir la seva presència, amb especial atenció al País Basc, Navarra i Catalunya. Paral·lelament, s'impulsaran estàndards comuns i sistemes digitals únics per a les competències que actualment gestionen les Comunitats Autònomes.
Un dels eixos més controvertits d'aquest nou escenari polític és la involució en les mesures que han permès la desjudicialització del conflicte entre Catalunya i l'Estat. Tant el PP com Vox coincideixen en la derogació de la Llei d'Amnistia. Tot i que aquesta mesura no tindria efecte retroactiu per a aquelles persones ja amnistiades, el PP afegeix que prohibirà que el dret de gràcia s'utilitzi com a contraprestació política per formar o mantenir un govern, referint-se als acords d'investidura del 2023. A més, s'aprovarà una nova llei d'indults que exclouria els "delictes contra la integritat territorial o l'ordre constitucional", impedint així la seva aplicació en casos com els dels dirigents independentistes condemnats el 2021. Vox reprodueix exactament aquesta postura.
En la línia d'endurir la resposta penal, ambdós partits prometen recuperar el delicte de sedició, derogat el desembre de 2022 gràcies a un acord entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El PP també vol reintroduir el delicte de "convocatòria de referèndum il·legal", argumentant que "cap projecte polític està per sobre de la llei". Vox, per la seva banda, proposa agreujar el tipus delictiu de malversació de fons públics i planteja la possible il·legalització de partits, associacions i organitzacions que atentin contra la sobirania i la unitat territorial d'Espanya. Addicionalment, el PP estableix que el Tribunal Constitucional no serà una segona instància sobre el Tribunal Suprem, tancant així la via dels recursos d'empara utilitzada pels condemnats pel Procés per aconseguir l'amnistia.
El finançament autonòmic també patiria una transformació radical. L'aspiració d'un sistema de finançament "singular" per a Catalunya, defensat per ERC, o un concert econòmic similar al basc o navarrès, reivindicat per Junts, seria inviable sota un govern de PP i Vox. Els populars subratllen que blindaran la unitat de l'Agència Tributària i la caixa única de la Seguretat Social, impedint qualsevol fragmentació en la gestió dels tributs estatals. Això tanca la porta a la delegació de tributs com l'IRPF a Catalunya, així com a la creació d'organismes fiscals propis. El programa del PP reafirma que "cap comunitat sortirà del sistema comú de finançament" i que no hi haurà nous règims singulars negociats bilateralment. Vox també s'ha mostrat clarament rebutjant el model pactat entre socialistes i republicans.
La llengua catalana experimentaria un retrocés institucional i educatiu. El PP proposa revertir la reforma del reglament del Congrés que permetia l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra baixa, establint que el castellà tornarà a ser la llengua comuna de treball. No obstant això, no descarta mantenir la possibilitat d'ús de les llengües cooficials al Senat. Aquesta proposta no té unanimitat dins del partit; Xavier García Albiol, cap de llista del PP a Catalunya i alcalde de Badalona, ha manifestat que "no molesta a ningú" poder parlar català al Congrés. El gran camp de batalla, però, és el model d'immersió lingüística a les escoles. Tant el PP com Vox prometen garantir el dret a rebre ensenyament en castellà a tota Espanya, uniformitzant els continguts curriculars i eliminant les diferències regionals en l'educació, una mesura que Vox defineix com un pas cap a la recuperació completa de totes les competències per part de l'Estat.
En matèria econòmica i immobiliària, el govern de PP i Vox posaria fi al sistema de limitació dels lloguers. Catalunya va ser pionera en aplicar l'índex de preus a zones tensionades, una mesura que ha permès contenir les rendes fins i tot reduir-les lleugerament a Barcelona. El PP i Vox prometen derogar la Llei estatal d'habitatge i eliminar les zones tensionades i els índexs de preus, argumentant que han introduït més intervenció i incertesa al mercat. Aquesta posició coincideix amb la voluntat anterior del Tribunal Constitucional, que va dictaminar que els topalls autonòmics excedien les competències regionals.
Finalment, el sector energètic també es veuria afectat. El PP i Vox volen eliminar el calendari actual de tancament de les centrals nuclears, cosa que afectaria directament Catalunya amb la prolongació de la vida útil d'Ascó I (actualment prevista per a l'octubre de 2030), Ascó II (octubre de 2032) i Vandellòs II (febrer de 2035). Alberto Núñez Feijóo s'ha compromès a aconseguir aquest objectiu durant els primers 100 dies de govern. A més, les propostes anteriors de Vox de reduir dràsticament la despesa de l'administració territorial i centralitzar les compans sanitàries i farmacèutiques indiquen un projecte final de "eliminació de l'Estat autonòmic", consolidant un model de governança recentralitzat que transformaria radicalment el mapa polític espanyol.
E.M.Hall--MC-UK